Parlar de Pebre bord de Mallorca no \u00e9s parlar nom\u00e9s d\u2019un pebre vermell. \u00c9s parlar de territori, de cultura aliment\u00e0ria i d\u2019una manera molt concreta d\u2019entendre el producte ben fet. Des de 2021, aquest pebre vermell compta amb Denominaci\u00f3 d\u2019Origen Protegida (DOP), un reconeixement que no arriba per casualitat, sin\u00f3 per segles d\u2019hist\u00f2ria, adaptaci\u00f3 agron\u00f2mica i excel\u00b7l\u00e8ncia sensorial. <\/p>\n\n
<\/p>\n\n
El Pebre bord de Mallorca s\u2019elabora exclusivament a partir del pebre \u201ctap de cort\u00ed\u201d, una varietat aut\u00f2ctona estretament vinculada a la elaboraci\u00f3 tradicional de la sobrassada de Mallorca. Es tracta d\u2019un pebrot petit \u2014entre 17 i 20 grams\u2014, de forma piramidal i base triangular, amb una particularitat bot\u00e0nica molt reconeixible: el fruit creix orientat cap amunt, mirant al cel. <\/p>\n\n
Per\u00f2 \u00e9s en l\u2019\u00e0mbit organol\u00e8ptic on realment marca la difer\u00e8ncia. Ens trobam davant d\u2019un pebre vermell de gust dol\u00e7, profund i equilibrat, amb una lleugera nota picant. El seu aroma \u00e9s net i fresc, amb clares refer\u00e8ncies a pebrot vermell madur, sense notes fumades ni torrefactes. El color, vermell ataronjat homogeni, i la textura fina i untuosa el fan inconfusible. <\/p>\n\n
A nivell t\u00e8cnic, presenta un contingut en carotenoides fins a un 60 % superior al de molts pebres vermells de la pen\u00ednsula, major contingut en greix i una elevada capacitat colorant. Tradu\u00eft a la cuina: m\u00e9s color, m\u00e9s aroma i m\u00e9s personalitat. <\/p>\n\n
<\/p>\n\n
El pebrot arrib\u00e0 a Mallorca al segle XVI, per\u00f2 no fou fins a finals del segle XVII quan el pebre vermell comen\u00e7\u00e0 a consolidar-se com a condiment habitual, tal com reflecteixen els receptaris m\u00e9s antics de la cuina mallorquina.<\/p>\n\n
Durant els segles XVIII i XIX, comerciants i erudits ja destacaven la seva rellev\u00e0ncia econ\u00f2mica. L\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador d\u2019\u00c0ustria ho deix\u00e0 clar en els seus escrits sobre les Illes Balears: el pebrot era una de les hortalisses m\u00e9s importants de l\u2019illa, i el seu principal \u00fas era la elaboraci\u00f3 de pebre vermell. En aquella \u00e8poca, els pebrots s\u2019assecaven en ristras penjades a les parets exteriors de les cases, una imatge que avui forma part de l\u2019imaginari rural mallorqu\u00ed. <\/p>\n\n
Les dades avalen aquesta import\u00e0ncia: al segle XIX, Mallorca exportava m\u00e9s de 13 tones de pebre vermell a la pen\u00ednsula i m\u00e9s de 3 tones a altres pa\u00efsos. A principis del segle XX existien almenys sis f\u00e0briques de pebre vermell a l\u2019illa, totes treballant majorit\u00e0riament amb la varietat tap de cort\u00ed. <\/p>\n\n
A m\u00e9s, el seu pes cultural \u00e9s indiscutible. La Fira del Pebre Bord de Felanitx, celebrada cada octubre des de 1871, nasqu\u00e9 precisament de la tradici\u00f3 d\u2019adquirir pebre vermell per a la elaboraci\u00f3 de la sobrassada. <\/p>\n\n
<\/p>\n\n
En gastronomia, el pebre vermell de Mallorca \u00e9s una aut\u00e8ntica columna vertebral. Apareix a coques, tumbet, espinagades, guisats, coliflor ofegada i, per descomptat, a la sobrassada. No \u00e9s un actor secundari: \u00e9s estructura, aroma i color. <\/p>\n\n
El seu valor per al consumidor tamb\u00e9 \u00e9s significatiu. Un estudi de 2016 de l\u2019Institut de Qualitat Aliment\u00e0ria de les Illes Balears revel\u00e0 que el 42 % dels mallorquins compra pebre vermell de Mallorca encara que el seu preu sigui superior al d\u2019altres pebres vermells. Aix\u00f2 \u00e9s confian\u00e7a en el producte, sense m\u00e0rqueting buit. <\/p>\n\n
<\/p>\n\n
A partir dels anys setanta, els elevats costos de producci\u00f3 i la compet\u00e8ncia industrial provocaren una caiguda dr\u00e0stica. Sense ind\u00fastria local, el cultiu del tap de cort\u00ed pr\u00e0cticament va desapar\u00e8ixer, posant en risc tant la varietat com la sobrassada tradicional. <\/p>\n\n
El punt d\u2019inflexi\u00f3 arrib\u00e0 el 2009, quan Slow Food impuls\u00e0 un projecte de recuperaci\u00f3 de la varietat, distribuint planter entre joves agricultors. Any rere any, la superf\u00edcie cultivada cresqu\u00e9, es recuperaren llavors i torn\u00e0 a haver-hi mat\u00e8ria primera. <\/p>\n\n
Amb el cultiu ja recuperat, Especias Cresp\u00ed fou la primera a tornar a elaborar pebre vermell de Mallorca, seguida dos anys despr\u00e9s per Can Not. Avui, ambdues s\u00f3n els \u00fanics elaboradors inscrits a la DOP Pebre Bord de Mallorca. <\/p>\n\n
<\/p>\n\n
La resposta \u00e9s clara: geografia, clima i saber fer.<\/p>\n\n
Els s\u00f2ls calcaris, pedregosos i amb pH elevat afavoreixen el desenvolupament radicular del tap de cort\u00ed. Les temperatures i la humitat relativa mitjana permeten una maduraci\u00f3 \u00f2ptima del fruit. I, sobretot, les pr\u00e0ctiques tradicionals marquen la difer\u00e8ncia. <\/p>\n\n
La collita es realitza en el moment \u00f2ptim de maduraci\u00f3, quan el pebrot \u00e9s completament madur i de color uniforme. El primer assecat es fa al sol, replicant el m\u00e8tode tradicional de les ristras a les fa\u00e7anes. Despr\u00e9s, l\u2019assecat final i la m\u00f2lta es duen a terme a baixa temperatura, preservant carotenoides i aromes fresques i aquest color ataronjat caracter\u00edstic, sense rastre de fumat. <\/p>\n\n
<\/p>\n\n
A la darrera campanya, les plantacions inscrites a la DOP produ\u00efren m\u00e9s de 100 tones de pebrot tap de cort\u00ed, que es tradu\u00efren en 14.600 quilos de Pebre bord de Mallorca emparat per la DOP. No \u00e9s producci\u00f3 massiva. \u00c9s producci\u00f3 estrat\u00e8gica. <\/p>\n\n
Entre el 85 % i el 90 % d\u2019aquest pebre vermell es destina a la elaboraci\u00f3 de sobrassada i altres embotits. La resta es comercialitza com a esp\u00e8cia per a \u00fas culinari, tant dom\u00e8stic com professional. <\/p>\n\n
<\/p>\n\n
Les campanyes de 2022 i 2023 deixaren clar que l\u2019augment de temperatures i la major irradiaci\u00f3 solar afecten el cultiu. S\u2019hi observ\u00e0 p\u00e8rdua de flors, cremades als fruits i pebrots de menor calibre, fet que complica tant la producci\u00f3 com el proc\u00e9s d\u2019assecat previ.<\/p>\n\n
A dia d\u2019avui, l\u2019impacte s\u2019ha concentrat en aquests dos anys especialment calorosos, per la qual cosa encara no existeixen dades suficients per avaluar l\u2019efecte estructural del canvi clim\u00e0tic. Per\u00f2 l\u2019av\u00eds \u00e9s damunt la taula.<\/p>\n\n
<\/p>\n\n
Al mercat, la qualitat del pebre vermell es mesura mitjan\u00e7ant les unitats ASTA, que avaluen el poder colorant i, per extensi\u00f3, el contingut en carotenoides.<\/p>\n\n
En el cas del Pebre bord de Mallorca, hi ha senyals clares: aroma fresca, gust dol\u00e7 i un color m\u00e9s ataronjat que vermell\u00f3s.<\/p>\n\n
<\/p>\n\n
El major pecat \u00e9s cremar-lo. El pebre vermell no perdona: si s\u2019afegeix massa prest o es cou en exc\u00e9s, perd aroma i pot amargar.<\/p>\n\n
A la cuina mallorquina tradicional, s\u2019afegeix al final de la preparaci\u00f3, moltes vegades juntament amb una picada d\u2019ametlla i all, per potenciar el sabor i espessir els brous sense destruir-ne els matisos.<\/p>\n\n
<\/p>\n\n
El pebre vermell t\u00e9 una data de consum preferent de 2 a 3 anys. Millor en envasos opacs, lluny de la llum, en un lloc fresc i sec. Si la cuina \u00e9s humida o calorosa, la nevera \u00e9s una opci\u00f3 perfectament v\u00e0lida.<\/p>\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Parlar de Pebre bord de Mallorca no \u00e9s parlar nom\u00e9s d\u2019un pebre vermell. \u00c9s parlar de territori, de cultura aliment\u00e0ria i d\u2019una manera molt concreta d\u2019entendre el producte ben fet. Des de 2021, aquest pebre vermell compta amb Denominaci\u00f3 d\u2019Origen Protegida (DOP), un reconeixement que no arriba per casualitat, sin\u00f3 per segles d\u2019hist\u00f2ria, adaptaci\u00f3 agron\u00f2mica […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1170,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1173","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1173"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1176,"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions\/1176"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1170"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pebreborddemallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}